Música instrumental depressiva — desolada, lenta, harmònicament feixuga. El piano solista porta la melodia amb notes soltes deixades a decaure. Cordes distants sostenen un pad llarg per sota. Un violoncel fa drone sota l'harmonia. Cruixit subtil de vinil i textura de pluja apareixen als marges en els talls cinematogràfics. Tempos a 45–70 BPM en Fa menor i Do menor amb baixos descendents, suspensions sense resoldre i frases que s'esvaeixen sense cadència.
Cineastes la fan servir sota arcs depressius i escenes de trauma. Youtubers sonoritzen storytimes de ruptura i tributs a mascotes perdudes. Creadors de salut mental la utilitzen sota assajos reflexius en veu en off. Desenvolupadors de jocs indie la passen per nivells de bad-ending i de dol. També encaixa en recitals de poesia i curtmetratges. Mira també sad o emotional.