El troleibús té una signatura sonora pròpia que el distingeix d'un autobús normal: el brunzit elèctric continu del motor, l'esbufec pneumàtic de portes i el cruixit dels pèrtigues sobre el cable aeri quan passa un encreuament. Aquest detall és el que situa una escena a una ciutat post-soviètica, a Salzburg, a Lió o a Sant Petersburg sense necessitat de plà aeri. És so de transport públic europeu i de Sud-amèrica, no genèric.
Aquesta carpeta té 13 mostres entre passades a velocitat de creuer, arrencades des de parada i interiors amb murmuri de passatgers. Editors de documentals urbans, dissenyadors de jocs ambientats a ciutats reals i podcasters de viatge els poden descarregar gratis. Es publica lliure de drets perquè qualsevol producció — gran o petita — pugui incorporar-los sense haver de demanar permís ni atribuir res.