L'estornell té una crida xerraire, mig xiulet mig piuleig, i quan formen grup el cel es converteix en una xarxa sonora que es mou tota junta. Aquest so explica el crepuscle als afores d'una ciutat, els camps de tardor o un parc on milers d'ocells fan els seus vols coordinats abans de dormir. És una capa atmosfèrica viva que poques substitucions imiten bé.
El recull porta 14 preses, des de cants individuals fins a estols grans capturats des de distàncies diferents. Et serveix per a documentals de natura, vídeos de viatge, podcasts ambientats al camp, audiollibres i escenes de tardor. Baixa-ho tot gratis en MP3, sense drets d'autor i sense haver de citar la font.