Un projector de cinema antic té un so reconeixible: el ventilador intern, el ronc constant del motor i, sobretot, aquest clac-clac rítmic de la pel·lícula que avança fotograma a fotograma. És el so que el cinema fa servir cada cop que vol significar memòria, super-8, projecció domèstica o sala buida amb una sola butaca ocupada.
La carpeta recull 29 preses entre engegades en fred, bucles llargs en règim estable i parades brusques amb cua de cinta. Editors de muntatges nostàlgics, podcasters amb estètica vintage i creadors de vídeo experimental les fan servir com a textura base. Pots descarregar tot el conjunt de manera gratuïta, royalty-free, i tenir un projector imaginari girant darrere del teu locutor sense necessitat d'un sol pla d'imatge.