El pelicà aporta una capa sonora molt costanera. El seu crit greu, lleugerament ronc, evoca platges salvatges, estuaris i moments de calma trencada per un vol de baixa altura sobre l'aigua. Funciona bé en documentals de fauna marina, vídeos de viatges, podcasts sobre natura i jocs ambientats en illes o en zones de port.
Tenim 5 preses centrades en aquest ocell costaner: crides curtes, sèries més llargues quan un grup pesca, batuts d'ales al sortir de l'aigua i sons del bec en aterratge. Pots descarregar tot el material gratuïtament en MP3, sense drets d'autor, i barrejar-lo amb ones suaus o gavines per construir un ambient realista. És un detall que, ben col·locat, ubica l'espectador davant del mar sense necessitat d'un pla general.