El martell pneumàtic té una signatura sonora dura, repetitiva, que el cervell associa immediatament a obra urbana i a frustració matinal. Aquell ratatatà ràpid contra el formigó és el so de la modernitat trencant-se a si mateixa, i en cinema serveix per construir escenes d'urbanisme caòtic o per a un gag clàssic — el veí que comença a trencar paret a les set del matí. Pocs efectes col·loquen l'espectador a una ciutat amb tanta precisió.
Aquest racó té 23 preses entre màquines grans d'obra civil, models mitjans de demolició i variants més petites. Editors de documentals urbans, dissenyadors de jocs amb interiors industrials, animadors de curts còmics i podcasters de cròniques de barri els poden descarregar de franc. Lliure de drets i sense atribució, llest per superposar amb altres sons de maquinària pesada o anar net sota una panoràmica d'obra.