Les grues no canten — trompegen. La seva crida és un tro metàl·lic, llarg, que es propaga quilòmetres sobre aiguamolls i prats inundats. En documentals de natura europea o en escenes ambientades a les estepes, aquest crit obre paisatge millor que qualsevol panoràmica aèria. També marca migracions: un esbart en formació passant alt al cel dóna a un segment de tardor una capa narrativa que cap muntatge visual aconsegueix sol.
Aquí hi ha 24 enregistraments amb exemplars individuals, parelles en festeig i grups grans en repòs o en vol. Editors de reportatges ornitològics, dissenyadors de jocs amb biomes humits i podcasters de literatura nòrdica els fan servir per donar geografia. Es poden baixar gratis, sense restriccions d'ús, i es publiquen lliures de drets perquè qualsevol producció — grossa o petita — els pugui incorporar al moment.