El timbre d'una porta és un dels detectors emocionals més antics del cinema: el dring metàl·lic suggereix una casa de poble, el bourdonnement elèctric un apartament de ciutat, i el repic suau una llar acollidora. Per això s'utilitza tant en escenes d'arribada, en thrillers (quan algú truca i no s'hauria de truncar), en sitcoms d'amics que entren sense avisar i en podcasts de ficció amb canvis d'escena marcats per un so.
La col·lecció reuneix 109 preses entre timbres electrònics, dingdongs clàssics, campanetes de porteria, brunzidors d'edifici i seqüències amb truc múltiple. Tot ve en MP3 net, gravat amb micros propers. Pots baixar-ho de manera gratuïta i sense drets d'autor, layeritzar diferents timbres per donar caràcter a un edifici sencer i variar reaccions per evitar el so repetit dins d'una mateixa peça.