El voltor americà té una vocalització característica: xiscles aguts, grunyits guturals quan disputa una carronya, el batec ample d'ales quan s'enlaira d'un arbre sec. És un so que situa immediatament l'espectador en un paisatge obert, un canyó del sud-oest o una escena post-apocalíptica on la mort és part del decorat. La presència d'aquest ocell a la banda sonora explica molt sense haver de mostrar res.
Documentaristes de natura, autors de westerns indie i dissenyadors de jocs amb mons àrids fan servir aquest tipus de gravacions per pintar atmosferes hostils. La selecció reuneix 2 preses preparades per a edició directa. Les pots baixar gratis i integrar-les en treballs comercials sense pagar cànons ni acreditar fonts. Material lliure de drets, llest per encreuar-se amb un vent sec o un crit llunyà i acabar d'enquadrar el to del teu projecte.